La cançon populara Se canta jonh uei tots los Pays d’Òc, deu Médoc dinc a las vaths occitanas d’Itàlia, deu Lemosin dinc aus penjals pirenencs meridionaus. Aquel songs de segur lo mai conegut e espandit dels cants tradicionals Occitans like Lo Boièr, Carnaval es arribat, Diga Joaneta, Jol pont de Mirabel, mai que los cants felibrencs Magali or La copa Santa, may que L’encantada del group Nadau. A tòrt atribuida au prince occitan pirenenc Gaston Fébus (sègle XIV), la Se canta es similara per estil e lenga, d’un costat, ai cants de pastres anonims dei periòdes renaissença e barròc (sègles XVI-XVIII), e de l’autre, ai romançs iberics o sefardics. Mas semblava prestigiós d’atribuir la creacion poetica e musicala de la Se canta a Gaston Fébus, mai que mai que sa cort èra un dels centres europèus de la recèrca musicala, e que se disiá l’eiretièr dels Trobadors.
(extrach)